Existeixen portals immobiliaris que permeten buscar i compartir valoracions anònimes sobre habitatges específics usant la direcció o el cadastre. Aquestes plataformes s’utilitzen per a qualificar als propietaris, a agències immobiliàries, l’estat de la comunitat i la zona.

Encara malgrat la seva aparent “normalitat”, mereix realitzar una reflexió de les conseqüències d’aquests instruments concebuts amb el propòsit de posar de manifest crítiques a l’estat en el qual es troben immobles o crítiques als propietaris particulars dels mateixos per molt anonimitzades que s’organitzin.

QUINS SÓN ELS LÍMITS LEGALS?

Primer. Concepte de dada de caràcter personal.

L’article 4.1) RGPD (ReglamentGeneral de Protecció de Dades), estableix que per dada personal hem d’entendre “tota informació sobre una persona física identificada o identificable”.
En aquest sentit, l’exposició pública de les dades d’un immoble pot comportar, a través de la informació continguda en el Registre de la Propietat,o cadastre, la identificació del seu propietari.

Així doncs, si amb la sola exposició pública de les dades d’un habitatge pot fer-se identificable la dada personal del seu propietari. (usant direcció o cadastre, ) en tenir dues dades personals referits a una mateixa persona, estaríem parlant d’un tractament dedades de caràcter personal.

I, en aquest sentit, la crítica pública a aquesta persona, en aquest cas, podria comportar un perjudici de molt difícil o impossible reparació.

Segon. La necessitat de comptar amb una base de legitimació.

D’altra banda, per a poder realitzar un tractament de dades personals s’ha de comptar amb una base delegitimació de les relacionades en l’art. 6 RGPD.
L’única base de legitimació que es podria usar per part dels qui volen posar en marxa la pàgina web o plataforma, comentada és la descrita en l’art. 6.1.f) RGPD; això és, que “el tractament és necessari per a la satisfacció d’interessos legítims perseguits pel responsable del tractament o per un tercer, sempre que sobre aquests interessos no prevalguin els interessos o elsdrets i llibertats fonamentals de l’interessat que requereixin la protecció de dades personals (…)”.

Aplicat el denominat “judici de proporcionalitat” que estableix la doctrina del Tribunal Suprem per a aquests casos de col·lisió entre el dret a la informació i el dret de protecció de dades personals, resulta evident la prevalença del dret a la protecció de dadespersonals, per la qual cosa no pot resultar d’aplicació aquesta base de legitimació.

Tercer. Fallida d’un principi essencial de protecció de dades.

L’ús de dades sobre habitatges o propietaris en una pàgina web/plataforma, atès que es tractaria d’un tractament de dades personals mancada de base de legitimació, suposa una fallida dels principis de confidencialitat i integritat de l’art. 5.1.f) RGPD; que estableix que les dades hauran de ser “tractades de tal manera que es garanteixi una seguretat adequada de les dades personals, inclosa la protecció contra el tractament no autoritzat o il·lícit i contra la seva pèrdua, destrucció o mal accidental, mitjançant l’aplicació de mesures tècniques o organitzatives apropiades («integritat i confidencialitat»)”.

Conclusió: l’exposició pública de dades identificatives d’habitatges i/o dels seus propietaris suposa un incompliment flagrant de la normativa de protecció de dades personals i pot comportar.

Més a prop, més Cambra