Aquest mes de desembre es compliran 100 anys des que a la ciutat de L’Hospitalet de Llobregat se li va concedir la condició de ciutat per Alfons XIII.

A principis del segle XX, la ciutat era un petit municipi agrícola d’uns 5.000 habitants. El municipi va triplicar la seva població entre 1900 i 1920 fins a arribar a 12.360 habitants i es va veure beneficiat per la inauguració de les primeres vies de ferrocarril que travessaven el municipi per arribar a Barcelona.

Posteriorment, el municipi va anar creixent gràcies al fet que la ciutat va passar a acollir part de la immigració obrera que acudida a Barcelona atreta per la gran demanda d’ocupació que va generar la celebració de l’Exposició Universal de 1929.

Als anys 50, la ciutat va assolir una taxa de creixement del 71,6 % gràcies a que Barcelona continuava sent un fort pol d’atracció d’immigració. El 1960, la ciutat ja acollia 122.813 habitants, convertint-se en la segona població de Catalunya.

Als anys 70, es va continuar creixent i construint els polígons residencials de Gran Via, Can Serra i Bellvitge, i el Polígon Gornal, assolint els 294.033 habitants.

A la dècada dels 80, la ciutat va perdre habitants motivat, entre altres aspectes, pel descens de la natalitat i la immigració de la població jove cap a altres municipis de l’àrea metropolitana, situant-se la població el 1996 en 255.000 habitants.

En els últims 20 anys, amb els canvis de la ciutat i de l’entorn metropolità, l’extensió de la xarxa de metro, la ciutat ha passat de ser un municipi perifèric i obrer a una àrea que gaudeix d’una gran centralitat. El 2024, hi havia censades a la ciutat 280.000 persones, de les quals 144.000 dones i 137.000 homes.

Amb motiu d’aquest centenari, la Cambra de la Propietat, a través de la seva Gerent, Anna González, ha participat en un interessant article d’Expansión que repassa l’evolució de la nostra ciutat, el seu creixement i el moment actual, amb atenció al mercat immobiliari.

“El creixement que va tenir des de 1920 va ser molt desordenat a nivell urbanístic, ja que es va anar construint sense cap pla específic i als anys 50 i 60 va arribar a ser el municipi d’Europa amb major densitat urbanística”.
https://www.expansion.com/directivos/estilo-vida/casas/2025/10/10/68e816f8e5fdeaf7668b45a3.html

CALLAR I PARLAR
Callar sobre un mateix és humilitat. Callar sobre els defectes dels altres és caritat. Callar davant la injustícia és feblesa. Parlar havent de callar és necedat, però parlar oportunament és encert. Parlar per rectificar és un deure. Aprenem primer a callar per poder parlar amb encert, perquè si la paraula és plata, el silenci és or.

Oswaldo A. Altamirano B