1.- Encara que existia un cert consens en la jurisprudència sobre la validesa d’aquestes gravacions basat en la premissa que no pot existir secret per a la persona a qui s’adreça la conversa, ni es produeix una vulneració de la intimitat. Això es deu al fet que quan una persona comparteix voluntàriament una opinió o un secret amb el seu interlocutor, està renunciant a la seva privacitat en permetre que tercers coneguin el contingut de la conversa, sense que això constitueixi una infracció.

Aquest principi va ser impulsat per una sentència del TR. DE 2016 (st.3585/2016)

2.- No obstant això, aquesta STS és de 2016 i el RGPD entra en vigor el 2018, canviant totalment el panorama. En aquest sentit, cal tenir en compte que la stc 11/1998 va establir amb claredat que la protecció de dades és un dret autònom i independent del dret a la intimitat, tots dos recollits en l’article 18 de la C.E. La sentència referida de 2016 es refereix al dret a la intimitat, més que a la protecció de dades.

3.- El RGPD i el dret de protecció de dades estan subjectes a les decisions jurisprudencials que el TS va prenent, i encara no s’ha pronunciat sobre moltes qüestions.

A més, qualsevol mena de tractament de dades personals, i la veu és una dada personal, s’ha de realitzar comptant amb una base de legitimació, i en aquest cas, l’única a la qual podem apel·lar és a la legitimació a través de l’article 6.1 f) interès legítim del responsable del tractament. Ara bé, hem de tenir en compte que l’interès legítim es pot utilitzar com a base legitimadora sempre que no atempti contra els Drets i Llibertats de la persona.

Així doncs, en aquest cas cal aplicar el “judici de proporcionalitat”, tal com estableix el T.S. I aplicant aquest principi, entenem que gravar una conversa sense consentiment de la persona a qui es grava resulta desproporcionat, suposa una intrusió i atempta contra la normativa de protecció de dades.