És habitual veure en les nostres oficines situacions de Comunitats de propietaris que han tolerat, o per deixadesa; o falta d’assessorament legal adequat; o falta iniciativa, situacions o actes comesos per algun propietari no conformes a la llei i que la seva reclamació transcorregut el pas del temps, converteix la situació en irreversible.

És molt important informar de la convenient presa de consciència per la Comunitat de Propietaris que, davant possibles irregularitats realitzades per algun propietari, s’actuï de manera ràpida, eficaç i eficient, sent a vegades només necessari una consulta amb el seu Administrador o advocat.

El nostre Codi Civil Català, en l’article 553.36.4 defineix que és consentiment tàcit de la Comunitat, si durant de 4 anys no s’oposa a actes o obres realitzats per algun propietari en elements comuns, sense la preceptiva autorització de la comunitat.

La Sentència del Tribunal Suprem (TS) núm. 103/2026, de 29 de gener, a més marca un criteri clau en propietat horitzontal, en limitar la capacitat de les comunitats de propietaris per a prohibir situacions que han estat tolerades de manera prolongada per la mateixa Comunitat i que posteriorment no pot prohibir, entenent-se com una decisió arbitrària per la Comunitat reclamar una situació que es tenia coneixement i res es va fer.

La sentència analitza la nul·litat d’un acord comunitari que impedia l’ús d’una sortida de fums existent des de feia anys, reforçant els principis de bona fe i actes propis com a límits a l’exercici de drets.

En el supòsit concret, la comunitat havia permès durant dècades la instal·lació i ús de la sortida de fums, fins i tot coneixent i tolerant obres de reforma del nou propietari. Posteriorment, va aprovar un acord prohibint el seu ús i exigint la seva retirada, la qual cosa va motivar la seva impugnació a l’empara de l’art. 18.1.c de la LPH.

Per a més informació poden contactar amb el nostre Departament Jurídic, telefonant al 93 337 00 02/ 93 296 8057 a l’infolh@cpulh.com