M’ha resultat cridanera la il·lustració que correspon a l’artista digital alemany Richar Nadler, sobre la ciutat del futur i l’ús de la tecnologia i a priori pot resultar de ciència-ficció…però no tant.

Segons l’Informe del Mercat immobiliari a Espanya de 2025, elaborat per OBS Businnes Shool, per al 2030 es preveu una població de 52 milions d’habitants a Espanya, la qual cosa requereixin entre 1.6 i 2.3 milions de nous habitatges. El Banc d’Espanya el setembre de 2025 va xifrar en 700.000 habitatges el desajustament entre l’oferta i la demanda que existeixen el mercat residencial espanyol.

Les dades oficials més recents sobre la construcció del ministeri d’Habitatge i Agenda urbana comptabilitzen la producció d’habitatge nou en 2025 no supera les 140.000 unitats, xifra clarament insuficient enfront de les estimacions de les necessitats de parc residencial espanyol.

En el context europeu, mundial el segle XXI serà recordat per l’abandó de les zones rurals en favor de la vida urbana, pels grans desplaçaments de població. Aquest moviment migratori, el més gran de la història, afecta de manera directa a un terç de la població mundial.

Davant aquesta perspectiva, què estem passant per alt? Quines conseqüències per a l’ésser humà suposarà viure en ciutats amb aquesta tipologia?
Som a temps de convergir a societats més horitzontals?

Considerem que l’abordatge requereix un canvi de paradigma intrínsecament necessari, no exempt de complexitat.

No obstant això, en una societat on abunden dades, estadístiques, contingut normatiu, i on escasseja marc cultural i sistema de pensament, la intervenció cap a aquest paradigma requereix prémer tots els elements de la cadena de valor: ciutadans, empreses, administracions. I aquí, Europa, pot contribuir molt.

Més a prop, més Cambra